Els videojocs són populars des de principis dels anys setanta i han demostrat ser una de les causes principals de la falta de socialització i productivitat entre els joves
Per Mariona Domènech, Júlia Korf i Marc Mejías
Segons l’Organització Mundial de la Salut, l’addicció als videojocs és una malaltia mental. Hi ha països que han implementat mesures per reduir les hores davant de les pantalles dels seus ciutadans menors de divuit anys, com la Xina que les ha reduït a tres per setmana.
Si bé els videojocs poden ser una experiència d’aprenentatge i diversió amb amics fora l’àmbit escolar, quan se’n fa un abús poden convertir-se en un laberint sense sortida. Creiem que, tot i que el joc pot millorar significativament les capacitats motrius dels jugadors, els inconvenients són claus per regular les hores d’activitats en línia dels joves d’un país.
Tot i que les normes implementades a la Xina poden semblar restrictives o exagerades, trobem que són bones per afavorir el temps a l’exterior i amb família. Molt de temps davant de les pantalles, a part d’aïllament social i falta de productivitat, també pot generar problemes de vista.
Les mesures o recomanacions que en la nostra opinió serien més efectives per combatre l’epidèmia dels videojocs en els menors d’edat serien: establir un límit de tres hores seguides; fer servir un horari de no poder fer servir pantalles (de 0:00 h a 8:00 h) per garantir una bona estona de son a la població i prohibir l’ús de pantalles durant les hores de dinar (de 12:30 h a 15:00 h).
També proposem que des de l’estat es faci una campanya contra les llargues hores amb la vista clavada a un dispositiu electrònic i es donés més importància a sortir de casa tot i gaudir del temps amb els que estimem.
