Darrerament, han tingut lloc diversos episodis de discriminació a persones d’altres ètnies que evidencien que el problema encara no està resolt i que queda molt camí per fer
Escrit per: Abel Teodoro i Alejandro Carrión
Actualment, es parla molt de la violència cap a la gent d’una raça o color de pell diferent. Això és ara tendència en els telenotícies, ja que recentment estan augmentant el nombre de casos i denúncies. En els primers mesos del 2021, es van registrar fins a 125 casos discriminatoris a la ciutat, que són 14 més que en tot el 2020.
Un cas molt recent d’actitud racista succeeix a Sabadell. Quan un noi colombià no va poder accedir a una discoteca. Després de negar-li l’accés, els guardes el van agredir en l’entrada del local. Segons ells perquè els amenaçava amb una ampolla de vidre trencada. L’home relata els fets enfadats per l’acusació falsa i assegura deixen entrar pel color de la seva pell i el seu accent. La víctima afirma en una entrevista a TV, que tots els seus amics espanyols no van tenir cap problema per entrar en el club, al contrari que ell, que és colombià.
El racisme és molt present en la nostra vida. I es manifesta de moltes maneres diferents. A vegades d’una manera més clara i ofensiva, i en altres moments, es duu a terme sense voler ofendre i sense ser conscients del que diem.
També es pot trobar en molts llocs, des de insults a l’escola, quasi sense importància, fins a insults a la feina o en celebracions esportives, que poden marcar la nostra manera de fer i veure les coses.
Fa un temps, en el partit que enfrontava al RCD Espanyol amb l’Atlètic de Bilbao. Quan Iñaki Williams (davanter de l’Atlètic de Bilbao) va ser substituït, va deixar el camp per darrere de la porteria de Diego López (porter del RCD Espanyol). Va caminar amb tranquil·litat fins que va passar per la zona del córner. Allà va començar a sentir crits de “uh, uh, uh, uh!”, onomatopeia del mico. Segons va informar la Cadena Ser, “Williams va avisar de la situació al capità del seu equip, que ho va denunciar a l’àrbitre, Sánchez Martínez”. Tot i això, aquest no va deixar constància del fet a l’acta final del partit.
Un estudi realitzat per EL PAÍS sobre 34.200 actes arbitrals redactades entre el 2003 i el novembre del 2019 reflecteix que només en 68 ocasions van ser denunciats insults xenòfobs pels àrbitres.
Molts cops, els actes o els càntics racistes no són recollits pels àrbitres. I no es donen importància. “La gent ha de venir a l’estadi a animar el seu equip, gaudir del futbol, un esport d’amistat i equip. No ha de venir a insultar un jugador per ser d’un altre país o tindre un altre color de pell”. Es va queixar el davanter de l’Atlètic de Bilbao a l’entrevista després del partit; “Ha estat un dia una mica trist”, va insistir Williams; “a ningú no li hauria de passar aquests esdeveniments perquè que estan fora de lloc”.
Encara no hem aconseguit aturar aquestes greus faltes de respecte, però creiem que el racisme ha disminuït significativament en els últims anys, gràcies a actes de suport com la federació SOS RACISME o d’altres que ajuden a extingir actes tan discriminatoris.
