Escrit per: Mireia Garrido
La Roser Esteban Roca és la meva àvia i actualment té setanta-set anys. Ella va néixer a Barcelona el 25 de setembre del 1945. La meva àvia està casada amb el meu avi, que es diu Agustí Mayral Marques. Els meus avis van tenir quatre fills, tres d’ells són nois i una és noia. A la meva àvia li encanta tocar el piano, ja que de petita la seva mare l’obligava a tocar-lo.. Al meu avi també li agrada que toqui el piano, perquè el fa sentir bé. L’entrevistarem per saber quins mitjans de comunicació s’utilitzaven antigament.
Quan eres jove, de quina manera et comunicaves amb la gent que viva lluny de casa teva?
Ens solíem comunicar per carta. Les cartes eren més romàntiques que els mitjans actuals, però eren més ineficaces perquè trigaven uns dies a arribar. Després d’uns anys, va arribar el telèfon, i quasi tothom el feia servir.
De quina manera t’informaves del que passava al exterior?
La meva família i jo ens informàvem a través dels diaris, ja que en aquella època eren molt típics i gairebé tothom els comprava. Una altra manera d’assabentar-nos de les coses que passaven a l’exterior era la ràdio.
Quants telèfons teníeu a casa, o no en teníeu?
Nosaltres no teníem telèfon, però els nostres avis sí que en tenien. Com que eren els nostres veïns, ens passaven un cable per la finestra i podíem parlar per telèfon tranquil·lament. La veritat és que vam tenir molta sort dels avis perquè van ser de gran ajuda per a poder-nos comunicar per via telèfon.
Què opines del fet que els joves estiguin tan addictes als telèfons mòbils?
Jo diria que es perden moltes coses a la vida, que hi ha més món a part del digital. El mòbil és com una “droga” que fa que estiguem pendent d’ell a totes hores, i els joves això no ho entenen. És trist veure adolescents amb el mòbil en comptes d’estar gaudint del present en una visita cultural o en un restaurant amb la família.
Tens mòbil? T’ha estat fàcil aprendre a utilitzar-lo?
En primer lloc, sí que en tinc, de mòbil i m’ha estat fàcil d’utilitzar ja que faig servir les utilitats més senzilles. Quan hi ha alguna complicació, la meva filla i els meus nets m’ajuden.
