La guionista Mar Monegal, juntament amb l’actor Francesc Ferrer, donen a llum un reflexiu monòleg sobre el pas del temps, la malaltia i la responsabilitat que tenim amb els altres
El passat 29 de març, tres alumnes de 3r d’ESO de l’escola Lestonnac vam tenir l’oportunitat d’assistir al teatre Poliorama per veure Ramon, un monòleg teatral interpretatper Francesc Ferrer i escritper la guionista Mar Monegal. L’obra parlava del trasbals que poden patir les nostres vides a causa de la ruptura amb una parella o del resultat d’un diagnòstic mèdic. Ramon ens convida a reflexionar sobre la memòria i el pas del temps, a partir de situacions com la tornada d’un adult a casa o la malaltia de l’alzheimer.
El protagonista és un home a punt de fer 40 anys, que acaba de deixar una relació amb la Patri perquè no s’hi volia comprometre fins al punt de tenir fills. Al mateix temps, el fan fora de la feina i es veu obligat a marxar de casa seva i anar a viure amb els seus pares. El retorn del protagonista a la seva habitació li porta records d’anys anteriors, i de mica en mica anem coneixent el nostre protagonista i les situacions que l’han marcat al llarg de la seva vida. Però a mesura que en Ramon va recuperant records i torna a trobar les forces que necessita per enfrontar-se de nou al món, la família rep una notícia que els deixa descol·locats.
Aquesta obra catalana ens mostra com aquestes situacions fan madurar en Ramon fins a ser capaç de comprendre l’actitud de les persones que l’envolten, com la parella, la mare o els germans. El protagonista també mostra una afició especial per la música, el que fa que l’obra vagi acompanyada amb escenes musicals i petites actuacions amb la guitarra. Gràcies a les imatges projectades a les pantalles, l’espectador s’endinsa en l’imaginari personal del protagonista.
Estem molt agraïts per aquesta oportunitat que se’ns ha oferit i d’haver presenciat aquesta una obra que ens mostra com, en un moment determinat de la vida, ens veiem colpits per l’epifania: uns comencen a recordar i d’altres a oblidar allò que ens ha fet ser qui som.
