Dagoll Dagom s’acomiada dels escenaris amb l’últim espectacle de creació revivint el primer gran èxit del dramaturg Santiago Rusiñol, L’alegria que passa
Pau A., Ariadna G., Claudia P., i Samuel S.
L’alegria que passa és una obra de Santiago Rusiñol que originalment va ser estrenada al Teatre Romea l’any 1898. Va ser un dels espectacles més representats de l’època i ara ha tornat gràcies a Dagoll Dagom. La companyia, que és àmpliament reconeguda per les seves innovadores i emotives obres com Mar i Cel, acaba la seva trajectòria amb l’espectacle L’alegria que passa.
L’argument és ben atractiu i potent: en un poble gris i industrial on tota la població treballa a la fàbrica, que és propietat de l’alcalde, una companyia de teatre és contractada abans de les eleccions. Amb la seva arribada, la població trencarà amb la seva rutina, i en Joan, que és el fill de l’alcalde i que està a punt de casar-se amb la Lina, s’enamorarà de la protagonista, la Zaira, amb qui voldrà fugir i viure amb ella per sempre més. D’altra banda, a la Zaira li agradaria viure amb tranquil·litat i deslliurar-se del seu representant, que és un home que la maltracta física i psicològicament i també desitjaria viure la història d’amor amb el Joan. Marxaran junts i viuran la vida que han imaginat o l’autoritari mànager i el fals demòcrata alcalde els obligaran a desistir els seus somnis?
El simbolisme dels personatges és magnífic. D’una banda, els vilatans no tenen esma de canviar la seva realitat i són partidaris de no pensar gaire més. En canvi, altres personatges com els comediants, el Nic, que és un jove treballador que lluita per un ser lliure, i el Joan són partidaris de la bohèmia i estimen l’art, la poesia i la música.
Un dels punts més importants d’aquesta obra és la incorporació de la música dins de l’argument. Així doncs, el text dels personatges, que és ple de versos preciosos, es barreja amb la música i la dansa per a què els dos mons, el de la rutina (que és la prosa) i el de l’art (que és la poesia), valsin a l’uníson. De fet, el director ha utilitzat tota mena de balls i ritmes per tal de poder expressar els sentiments dels actors i actrius amb més passió i emoció. Un aspecte diferenciador és que les peces musicals són interpretades pels mateixos personatges i que es pot veure com les toquen amb instruments i teclats elèctrics en directe. A més, hi ha molta variació en les actuacions musicals i les cançons i els balls són tan individuals com col·lectius i tenen ritmes i transicions variables. Val a dir, també, que en aquest musical s’ha deixat la paraula al mínim imprescindible per fer que les peces musicals, tant les corals com les interpretades en solitari, siguin les autèntiques protagonistes. La coreografia va al ritme de la música i inclou espectacles i joc de llums que fan que l’espectador centri l’atenció i s’atrapi i empatitzi amb els sentiments de cada personatge.
A mesura que l’obra va transcurrent, es generen més conflictes que provoquen una gran tensió al públic. A més, l’adaptació és molt contemporània i el temes tractats a l’obra són molt actuals: la població explotada laboralment i sense sentit crític, les relacions tòxiques, la recerca de la llibertat, el poder de l’art com a redemptor…
Com hem dit anteriorment, el càsting dels actors i actrius és espectacular perquè tot l’equip és capaç de cantar, ballar i interpretar alhora. Així doncs, l’obra és representada per excel·lents intèrprets que aconsegueixen transmetre les seves emocions i sentiments a través del seu cos, cant i veu.
La nostra sensació en sortir del teatre va ser molt impactant: no només vam sentir nostàlgia pel fet de veure el comiat de Dagoll Dagom, sinó que també vam sortir-ne amb ganes d’anar més al teatre, i amb ganes que la companyia es repensi la seva decisió.
L’elenc artístic compta amb professionals de gran renom. La text i la direcció d’escena està sota el càrrec del Marc Rosich i la música i direcció musical sota l’Andreu Gallèn. L’equip artístic i de producció que acompanyen els directors és expert i professional. Els actors i actrius hi actuen són l’Àngels Gonyalons, la Mariona Castillo, el Jordi Coll, la Júlia Genís, l’Eli Gómez, el Pol Guimerà, el Basem Nahnouh, el Pau Oliver i el David Pérez-Bayona.
Les crítiques de tots els mitjans de comunicació són molt positives i, per exemple, el diari ARA ha arribat a dir que és dels millors espectacles que la companyia ha ofert.
Us deixem el tràiler de l’obra per si us interessa veure-la perquè actuaran al Teatre Poliorama fins el 28 de maig!
