La Plaça del Diamant: la història d’una vida complicada però superada

Opinem sobre una a una obra de fa 60 anys sobre la vida de la Colometa

La plaça del diamant, una novel·la de Mercè Rodoreda, narra la història d’una jove que viu la Segona República, la Guerra Civil Espanyola i la postguerra. Ella explica tot el que li passa, com les seves relacions amoroses, les seves lluites internes…

Al teatre Poliorama han fet una adaptació d’aquesta obra literària, amb una durada de 80 minuts i un fil de la història que no et deixava perdre la concentració ni un segon. La posada en escena era simple, no hi havia gran cosa, però no li faltava res, principalment servia per reforçar el text i perquè tinguessis una idea d’on es trobaven els personatges. Durant l’obra apareixien més de 15 personatges, la Colometa, els dos marits, els fills, la mare, els amics… però només eren 7 actors que els interpretaven.

El que més ens va cridar l’atenció va ser l’evolució del personatge principal enfrontant-se a les dificultats de la vida: els problemes econòmics, les relacions amoroses, la fam, la depressió, la soledat i la guerra. Ens va agradar la part on ella, una nit s’allibera dels traumes de la seva vida passada i de la càrrega que li suposava el seu record, i com comença la seva nova vida.

És una obra dinàmica i interessant que et fa reflexionar sobre aquells temps i de les dificultats de viure’ls. Personalment, ens ha agradat molt com han portat a escena l’obra literària. És una bona forma d’aprendre com era la vida en aquells temps.

Redactors Juniors

, ,
close