Per Ariadna Carrilo, Armand Padrós i Pau Garcia
A mesura que han anat passant els anys, els humans, encara que malauradament no tots, hem anat acceptant que la família no sempre es defineix com un pare, una mare, i els seus respectius fills, si en decideixen tenir. Així doncs,la societat en la qual vivim ha mostrat uns altres patrons familiars i tipus de relacions que no sempre han d’estar compostos pel sexe masculí i femení.
Les possibilitats són infinites: una parella heterosexual o homosexual que tenen, o no, fills; o un pare solter o una mare soltera amb els seus fills.
Mai hem pensat en el simple fet d’una família composta per una parella que mantenen una relació oberta o mantenint una sèrie de relacions poliamoroses? Aquestes també poden existir, i totes són perfectes independentment de per qui puguin estar formades.
Una relació oberta és aquella en què dues persones, sense importar el seu sexe, formen una parella que està obert a tenir relacions sexuals amb altres persones.
En canvi, el poliamor és el sentiment que atribueixen a alguns éssers humans, els quals es poden sentir atrets per més d’una persona alhora i mantenir una relació sentimental amb més d’una persona.
En general, els grups familiars i els tipus de relacions no es poden reduir o simplificar a la visió tradicional; sinó que les seves possibilitats són infinites i totes elles han de ser respectades i tolerades.
