//

La fam crònica: El monstre invisible que no es veu

Guillermo Fesser, director del curtmetratge ‘El monstruo invisible’, i Raquel Rabanal, d’Acción contra el Hambre, reflexionen sobre la fam crònica

El passat 20 de desembre de 2021, quatre alumnes de 3r ESO de Lestonnac Barcelona vam tenir l’oportunitat de veure un curtmetratge anomenat ‘El monstruo invisible’ sobre la fam crònica. Aquest esdeveniment va tenir lloc a la Universitat Blanquerna on, juntament amb companys d’altres escoles, vam poder fer una entrevista a un dels directors d’aquest curt, en Guillermo Fesser, i a una responsable d’Acción contra el Hambre, Raquel Rabanal.

Cartell del curtmetrate “El monstruo invisible”, dels germans Fesser i Acción contra el Hambre

Aquesta producció dels germans Fesser està basada en fets reals i ha rebut més de vint premis internacionals. La popularitat és ben merescuda ja que el curt ens explica la vida d’un nen, l’Aminodin, que treballa en un abocador a les Filipines. El protagonista d’aquest documental és el millor recollint les escombraries de l’abocador de Papanadayan. Mentre explica la seva història amb un somriure a la cara perquè, segons el seu pare “les persones alegres viuen més”, ens ensenya el seu dia a dia. El cosí de l’Aminodin va deixar de somriure quan va esclatar la guerra i, per això, l’Aminodin farà l’impossible per revertir la seva realitat i retornar-li la felicitat. La vida d’aquests personatges no és fàcil: tenen molta precarietat, han viscut guerres que desconeixíem, les situacions familiars són complicades a causa de la pobresa, però lluny de mostrar un punt de vista pessimista perquè tots ells lluiten per fugir del monstre invisible que és la fam crònica, els directors mostren la cara bonica de les persones que són plenes d’il·lusió, d’esperança i de ganes de viure.

Per poder realitzar aquesta producció cinematogràfica, els germans Fesser van col·laborar amb Acción contra el Hambre que s’encarrega d’erradicar la fam arreu del món i proporciona una alimentació digna a aquelles persones més vulnerables i amb poc recursos. Per tal de conscienciar de la injustícia que a vegades no és visible com és la fam crònica, i que està recollida com a segon Objectiu de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, Acción Contra el Hambre i els germans Fesser van estar d’acord a fer un curtmetratge que donés visibilitat a aquesta qüestió, que afecta a més de 690 milions de persones al món, de forma creativa, esperançadora i entenedora.

L’objectiu dels creadors és genuí: garantir que fins i tot els més petits de casa puguin entendre la complexitat d’aquesta realitat d’una manera simple però no trista. És a dir, rere de la fam crònica que pateix el 8,9% de la població mundial, hi ha la vida d’unes persones que són felices amb el que tenen perquè, tal com ens va dir Guillermo Fesser, “el contrari de la tristesa no és la felicitat, sinó la justícia”. En efecte, moltes de les persones com l’Aminodin que pateixen la fam són feliços i només voldrien que la seva realitat fos més justa, perquè ningú ha triat el lloc on va néixer.

“És una qüestió de justícia social, no de caritat”, afirma Gillermo Fresser. Així doncs, la intenció dels germans a l’hora de fer aquest curtmetratge no és provocar el sentiment de pena o compassió en l’espectador ni ensenyar només la part cruenta de la situació. Ben al contrari, és fer arribar el missatge de la injustícia que hi ha al món enamorant-nos amb uns personatges, com l’Aminodin, que emanen tanta tendresa i emotivitat. De fet, el curtmetratge realça la idea de que la majoria dels nens que viuen la fam són d’allò més alegres i feliços.

“La gente feliz vive más”, una frase molt repetida durant el curt i que és, per a nosaltres, la frase que representa millor “El monstruo invisible”. Us deixem el link del curtmetratge per a què el pugueu veure en família i reflexioneu sobre les metàfores que s’amaguen rere cada escena.

Escrit per: Miren de Loma, Sergi Llena, Cristina Maristany i Júlia Soler

Redactors Juniors

, , ,
close