Jordi Trillas: “He pensat més d’un cop d’anar-me’n a un club”

Per Lucia Rameri i Toni Vallès

Jordi Trillas és un alumne del col·legi Lestonnac que cursa 3r d’ESO. A més a més, juga a basquetbol al Cadet B Masculí de l’escola i llueix el número vint-i-quatre al seu dorsal.

A partir de quina edat vas començar a jugar?

Vaig començar a entrenar quan feia quart de primària, és a dir, amb nou anys. En aquella època, no fèiem partits gaire sovint, només en fèiem un parell al llarg del curs. Va ser uns anys més endavant quan vam començar a jugar federat fent partits cada cap de setmana. 

De quina posició jugues? T’agrada, o t’agradaria tenir un altre paper?

Actualment no juguem amb posicions, però comparant-me amb el bàsquet professional m’identifico com un pívot, que és una posició que requereix una certa alçada, i que per tant  puc aprofitar. Em sento molt còmode fent aquest paper, principalment, perquè em permet anotar molts punts.

Per què vas triar el bàsquet i no el futbol, que és l’esport que trien la majoria dels nens?

El principal motiu és perquè en el bàsquet veig més el companyerisme que en el futbol. Suposo que em dona aquesta sensació perquè un equip de bàsquet és més reduït i trobo que es pot fer més pinya i és més senzill sentir-se acollit. 

Et sents integrat en el teu equip? Ets un pilar important?

Sí que em sento integrat, perquè som un equip on ens coneixem tots des que som ben petits i podem confiar els uns amb els altres. No em sento especialment un pilar ja que tots aportem el nostre granet de sorra i si no hi hagués una persona que em passés a la bola, no podria encistellar ni fer la gran majoria dels punts que aconsegueixo sumar al marcador.

Juntament amb el teu equip, heu guanyat algun torneig o premi?

Sí que em guanyat algun torneig, com és el de Saragossa i la lliga. A part, hem assistit a altres tornejos on hem quedat en bona posició, com el de la Salle Palamós.

Què és el que més t’agrada d’aquest esport?

El que m’apassiona d’aquest esport és que es tracta d’un esport en equip on el companyerisme és fonamental i pots rebre i donar el suport amb els teus companys. A més a més, el bàsquet és un esport que requereix competitivitat i respecte.

Quin és el teu màxim de punts que has aconseguit fer  en un partit?

El meu màxim de punts està al voltant dels vint-i-sis.

Hi ha algun personatge del món del bàsquet que et motivi a jugar millor?

Abans, tenia com a referent Kobe Bryant i, malgrat que continuï aprenent del seu joc mitjançant partits que ha fet al llarg de la seva història, hi ha un altre jugador que segueixo per la seva manera de veure el joc. Ell és el Ricky Rubio.

Estàs jugant a l’escola. T’agradaria anarte’n un club?  

És cert que he pensat més d’un cop anar-me’n a un club perquè m’intentin exprimir al màxim i m’ensenyin a donar tot el que puc, però alhora no m’imagino jugant sense l’equip amb el qual he compartit experiències bones i dolentes durant tants anys. Al cap i a la fi, si jugo a aquest esport és per passar-ho bé amb els meus amics; no per ser jugador professional.

Et resulta complicat compaginar els estudis amb el bàsquet?

A mesura que anem passant de curs, m’adono que compaginar el treball escolar amb l’esport es complica i no és fàcil, però estic procurant trobar la millor manera possible d’organitzar-me per tal de poder continuar practicant el bàsquet durant els propers anys.