Jordi Mascaró és doctor especialitzat en geriatria i medicina interna. Treballa a l’hospital de Sant Pau on és el cap del servei de geriatria, a més a més fa consultes privades en un centre mèdic. Ha treballat en residències d’avis i actualment també és professor a la UAB. Durant la pandèmia va haver de fer la part de triatge, un procés que no va resultar gens fàcil. Vam decidir fer-li una entrevista per saber com és veure la pandèmia des d’una altra perspectiva, concretament la de l’àmbit sanitari.
Quan va començar la pandèmia, t’imaginaves que arribaria a ser tan greu?
Quan va començar a la Xina i després a Itàlia pensava que seria una cosa greu, però mai vaig arribar a imaginar que seria tan greu com va arribar a ser.
Com t’ha afectat personalment tota aquesta situació?
M’ha afectat molt en tots els sentits, tinc més feina, la feina és més intensa, estan presents més sensacions estranyes, tinc molta més angoixa i frustració, pateixo més insomni i estic més alterat.
Quina ha estat en concret la teva tasca a l’hospital?
Vaig fer una tasca multifuncional, que va ser la de donar suport en determinats casos concrets, però bàsicament gestionava el drenatge dels pacients que podien ser donats d’alta a l’hospital. Com que l’hospital era tot Covid, vam buscar circuits alternatius per alliberar llits de l’hospital, a través de clíniques privades, i a través del que anomenem hospitals d’atenció intermitja o centres sociosanitaris. Gràcies a això, vam poder externalitzar molts pacients que estaven a l’hospital, i deixar llits lliures perquè poguessin seguir ingressant els pacients. La feina era seleccionar que els pacients anessin al lloc idoni per evitar complicacions.
Què penses de la vacuna contra el coronavirus?
És fonamental, l’objectiu és que tan aviat com sigui possible els 8 mil milions d’habitants de la Terra estiguin vacunats. És la única solució de moment.
Hi ha hagut molta polèmica últimament pel que fa a les diferents vacunes. Quina opines què és la millor?
Totes les vacunes són bones, inicialment per la primera variant del coronavirus. S’ha vist que a la variant sud-africana i a la de l’Índia, la Pfizer i la Moderna poden aportar més avantatge respecte la Astrazeneca. Pel que fa als efectes secundaris, crec que són totes igual.
Com a doctor, creus que és correcte que els ciutadans hagin d’escollir la vacuna que s’injecten?
Crec que aquí hi ha hagut una molt mala informació, una falta de decisió de les autoritats, ja que no és just ni és correcte que el ciutadà hagi d’escollir el que vol fer.
És molt diferent l’ambient a l’hospital avui dia?
Sí, és diferent, tothom està més cremat, i a tothom li costa normalitzar la situació.
Has viscut alguna experiència complicada d’un familiar o amic relacionada amb el covid 19 que t’hagi afectat especialment?
Sí, he tingut bastants casos i algun molt proper de gent que ha estat molt malament. He vist i conegut a molta gent que ha mort a causa del covid.
Què opines de com ha estat gestionada la pandèmia a Espanya?
Jo crec que la pandèmia a Espanya ha estat gestionada com a tots els països del món, és a dir, com s’ha pogut. El que passa és que vivim en una societat on els polítics i els periodistes no són els millors, i es comuniquen molt malament. Crec que la majoria de països han actuat com nosaltres: amb inconvenients, problemes i limitacions.
Com han viscut els residents que treballen al teu hospital aquest esdeveniment?
Els residents crec que ho han viscut malament, perquè a part que de treballar més, no han estat més reconeguts ni recompensats. Els ha tocat fer més hores del compte, sense haver-les cobrat com tocava… Crec que l’administració ho ha fet molt malament.
Quina cosa canviaries del sistema sanitari?
Crec que necessitaria una conferència sencera per explicar-ho, són molts, masses, els aspectes que haurien de canviar per canviar. Per exemple, les persones, el nivell de capacitació de molts metges ha de canviar, el nivell d’exigència també, el nivell d’organització i gestió… En fi, com he dit abans són moltes coses les que cal canviar.
Veus a prop el fi d’aquest temps tan dur? Quan creus que podrem anar sense mascareta?
El fi d’aquest temps tan dur ha estat afectat pel fet que han sortit variants estranyes d’altres part del món que no s’han vacunat, i possiblement no es vacunaran mai, com a Àsia, la soca vietnamita o també la soca brasilenya. Quan ens podrem treure la mascareta? Jo crec que la mascareta a l’aire lliure ens la podrem treure aviat, però a molts llocs, a l’interior, la mascareta ha vingut per quedar-se. És a dir, ningú estarà en una sala d’espera, en un ascensor o en un metro ple, sense mascareta.
I, ja per acabar, una pregunta de caire més personal: Vas preocupar-te per la salut de la teva família mentre tu estaves a l’hospital treballant durant l’estat d’alarma?
És clar! Sobretot durant la primera onada em vaig preocupar bastant, perquè jo anava a treballar cada dia a l’hospital i tenia por de portar “bitxos” a casa. Tot i que després s’ha vist que no era així, durant la primera onada, quan arribava a casa, prenia unes precaucions extremes i anava amb molta cura de no contaminar a la família.
Escrit per: N.Rius, A.Mascaró, N.Grasa i B.Mira.
