/

Jocs olímpics: una qüestió esportiva o política?

El passat 4 de febrer van començar els Jocs Olímpics d’hivern a Beijing

Des del 1924, cada quatre anys, es celebren un conjunt de competicions esportives en una ciutat determinada. Aquest esdeveniment sembla que doni molts beneficis econòmics al país on es realitza, però no tots els països aconsegueixen els beneficis que es preveien.

Molts països han hagut de lluitar entre ells mateixos amb intencions ambicioses per aconseguir aquests diners i també una millora de la imatge del país. Un dels motius pels quals aquests jocs són una de les joies més cobejades per tots els països del món és que pot ser una bona excusa per construir grans infraestructures, i reviure o modificar plans urbanístics o zones de la ciutat que estan fetes malbé.

Un exemple clar i proper d’això és el cas de Barcelona ‘92: la nostra ciutat va passar de tenir moltes platges mediocres a restaurar-les i recuperar dos kilòmetres de mar per als ciutadans i turistes. També es va construïr un dels barris més desitjats en l’actualitat des del no-res, la Vila Olímpica, i es va augmentar la superfície de l’aeroport del Prat. En total, aquesta inversió, sense comptabilitzar les edificacions indirectes com hotels i restaurants entre d’altres, va ser de 1.678 milions d’euros. Ara bé, el que més sobta és que les inversions indirectes van ser més de sis vegades més cares que les dedicades als Jocs en sí, arribant a la quantitat de 10.330 milions d’euros. Totes aquestes inversions, per costoses que semblin, han acabat donant molts beneficis indirectes a Barcelona i l’han convertit en una de les ciutats més turístiques del món.

Però no sempre és així, en el cas de Rio de Janeiro, no es van aconseguir els reptes proposats ni els beneficis esperats. Tant és així, que els Jocs van estar a punt d’anular-se per el retard i la qualitat de les instal·lacions requerides per dur a terme els Jocs.

Ara, tornant als jocs d’hivern d’aquest any, es calcula que la ciutat de Beijing ha invertit uns 85.000 milions d’euros en total en aquest projecte, però la qüestió és la mateixa que a tots els jocs, sortiran rentables aquests jocs a la ciutat xinesa?

La conclusió que podem extreure de tot plegat és que els Jocs Olímpics tenen dues visions: l’organitzadora i l’espectadora. Pels espectadors, només és una competició esportiva on animen els esportistes del seu país a guanyar medalles, però des del punt de vista dels organitzadors, i el motiu real pel qual s’organitzen, l’estratègia és purament política i econòmica.

Per: Ana Caules, Romina Cruzate, Tere Baratech, Alex Gorgori i Xavi Alonso

Redactors Juniors

, , ,
close