Escrit per: Pere Járrega, Unai Cacciacane, Natalia Masó i Cristina Mateu
En Marti Huguet té 14 anys i cursa 3r ESO al col·legi Lestonnac. Ha passat el primer trimestre a Irlanda amb la voluntat de viure noves experiències i d’aprendre més d’ell mateix.
- Com vas decidir anar-te’n a Irlanda?
Em vaig decidir després d’escoltar una xerrada a l’escola sobre l’intercanvi a Irlanda, i parlant-ho amb el grup d’amics vam veure que era molt bona idea i que ens aniria molt bé per continuar millorant l’anglès, fer més amics i viure noves experiències.
- A Irlanda hi havia molta diferència respecte a Espanya?
Una de les diferències que em va sobtar més és que a Irlanda el nivell acadèmic era molt més baix que aquí. Allà vam fer coses que per exemple a mates ja les havíem estudiat en altres cursos.
- Què vas trobar a faltar de Barcelona?
Les primeres setmanes vaig trobar a faltar els meus pares. És normal, perquè arribes allà sol i et costa una mica acostumar-te. A més a més, els primers dies no hi havia col legi i no sabíem què fer perquè no coneixíem la zona i estàvem una mica desubicats.
- Com era la teva relació amb la família que et va acollir a Irlanda?
Era molt bona. Amb qui més relació vaig tenir durant la meva estada allà va ser amb els tres germans petits, amb els quals jugava cada dia a les nits. Amb els pares també vaig tenir una molt bona relació.
- Teníeu les mateixes assignatures que aquí?
Hi havia una assignatura que era Economia de la llar en la qual ens donaven estratègies per saber gestionar els recursos econòmics en la vida adulta. També hi havia una matèria anomenada Educació civil, social i política en la qual s’abordaven temes actuals com, per exemple, la contaminació, la pobresa o el desenvolupament tecnològic.
A part d’aquestes matèries, més enfocades en facilitar-nos eines per encarar reptes que ens afectaran en el futur, la resta d’assignatures eren molt semblant a les d’aquí.
- Com era el tema de la covid a Irlanda? Hi havia més restriccions o menys?
Quan vam arribar, els números de la covid estaven molt alts, però van anar baixant. Encara que a l’hivern van tornar a pujar. Me’n recordo que per entrar a qualsevol lloc havies de tenir el passaport covid, una mica com a Espanya. Això provocava que, quan anàvem amb amics que no el tenien, no podíem entrar en llocs a causa de les restriccions.
- Com et va rebre la gent el primer dia que vas anar?
El primer dia em van rebre molt bé. Ja des del principi em van caure genial, ja que em van facilitar molt la meva adaptació a allà.
- Et va agradar l’experiència?
Sí, molt, perquè tenia la sensació de ser independent i perquè vaig aconseguir millorar molt l’anglès. Crec que aquesta experiència em va fer madurar molt i vaig aprendre a ser més independent.
- Ens expliques alguna anècdota divertida que et va passar allà?
Les primeres setmanes volíem anar de turisme i per això vam decidir anar a un lloc que es diu Malahide. Quan vam voler agafar un bus de tornada ens vam trobar que aquest no venia. Tot això va fer que n’agaféssim un altre. No va ser una bona idea, perquè ens va deixar en un indret totalment desconegut. No sabíem on érem i, a més a més, no teníem bateria al mòbil! Afortunadament, ens vam trobar amb una senyora que, amablement, es va oferir de trucar a la nostra família d’acollida per tal que ens vingués a recollir. Aquesta experiència ens va ensenyar a portar sempre el mòbil carregat!!
- Com va ser estar separat dels teus pares i amics tants mesos?
Va ser difícil adaptar-se, però tampoc ho vaig passar tan malament gràcies que estava amb la meva germana i els meus amics.
- Explica’ns el teu dia a dia, com era?
Em despertava a dos quarts de vuit i em preparava per anar a l’escola. Teníem mitja hora més per anar caminant fins allà, perquè a Irlanda l’escola comença a les vuit i quaranta. Una vegada dins teníem dues hores de classe al matí, deu minuts de pati, tornàvem a les classes fent dues hores més i mitja hora més de pati. Després de fer els quaranta minuts tornàvem a tenir dues hores de classes i acabàvem a tres quarts de quatre. Més tard quan tornava a casa, si no tenia extraescolars, em posava a fer els deures i cap a les sis sopava amb la família que em va acollir a Irlanda.
- Creus que la teva experiència hagués estat diferent si hi aguessis anat sol i no amb el grup d’amics?
Sí, sense cap mena de dubte! Crec que hagués sigut molt més difícil i diferent adaptar-se els primers dies si no hagués anat amb els meus amics.
- Digues un aspecte positiu i un de negatiu de fer l’intercanvi a Irlanda.
Els aspectes positius són molts com per exemple: millorar l’anglès o fer noves amistats. En quant als aspectes negatius, crec que hauria de destacar el clima. Feia molt de fred!
- Com va ser la teva tornada a Barcelona?
Vam aterrar a les onze de la nit i a l’endemà teníem escola. Recordo que estàvem molt cansats!
- Ho recomanaries als teus companys?
Sí. Ho recomanaria molt perquè és una molt bona oportunitat per viure noves experiencies, fer noves amistats i millorar el nostre nivell d’anglès!
