El sistema educatiu nòrdic: tan a prop i tan diferent

Hi ha un abisme gegant entre el sistema educatiu nòrdic i l’espanyol: aquí aprenem a través de la memorització i l’adquisició passiva de coneixements i allà aposten per noves tècniques educatives

Per: Noa Estrada, Miren de Loma-Osorio, Jakub Piñol, Dani López.

Què és el que fa que el sistema educatiu nòrdic gaudeixi de tant prestigi arreu del món? Quines són les pràctiques educatives i els objectius curriculars que fan de l’escola finesa o noruega un espai idíl·lic per l’aprenentatge de coneixements i valors? Hauria de nodrir-se el nostre model escolar, sovint tan basat en la memorització i l’assimilació passiva de continguts, de les dinàmiques educatives dels nostres veïns europeus?

Segons la UNESCO, Espanya és el país europeu amb els pitjors resultats acadèmics. Arran de l’alta competitivitat i pressió de l’ensenyament, d’un sistema d’aprenentatge basat en la memorització, els deures i els exàmens, els alumnes cada vegada s’esforcen i s’impliquen menys en les dinàmiques escolars. D’altra banda, l’educació de qualitat en el nostre estat és significativament costosa i molts joves no tenen l’oportunitat d’accedir-hi. Això provoca que hi hagi un índex alt d’abandonament d’estudis. Tant és així que un 20% de l’alumnat abandona els estudis al llarg de l’educació obligatòria. A més a més, per tal d’assolir una educació competent i de qualitat, la funció dels mestres és fonamental. I, a la llum de la nostra experiència, podem constatar que molts d’ells no gaudeixen del mateix prestigi social que els seus col·legues europeus.

Al contrari del nostre país, els estats nòrdics destinen tota l’atenció i molts dels seus recursos econòmics a l’àmbit de l’educació, ja que creuen que els joves són el futur de la societat i, per aquesta raó, cap menor d’edat n’ha de quedar exclòs. Així doncs, i a fi que cap alumne es perdi en el llarg camí de l’educació i que el capital econòmic de les famílies no sigui un condicionant perquè els nens i nenes assisteixin a classe, els països nòrdics es fan càrrec del cost de l’escola obligatòria i del batxillerat. Als estudiants universitaris, també, se’ls proporciona una mena de sou per tal que puguin cobrir les seves necessitats bàsiques i, gràcies a això, només el 8% deixen els estudis. A diferència del sistema espanyol, en els països del nord no es fomenta la competitivitat i, per tant, els alumnes no pateixen d’estrès ni de pressió excessiva. En aquest sentit, les hores de classe són inferiors a les que cursem aquí; aquest fet genera que els alumnes tinguin més temps per explorar els seus interessos i puguin gaudir durant més temps d’activitats fora de l’aula.

No hi ha cap mena de dubte: mentre que aquí treballem més i som menys eficients, als països nòrdics entenen l’educació com un procés d’aprenentatge personal i intel·lectual que ajuda l’alumne a descobrir els seus interessos dins d’un marc horari raonable. Potser ha arribat el moment d’incorporar algunes metodologies innovadores dels països nòrdics i d’adaptar l’horari escolar al ritme vital dels nostres estudiants.

Redactors Juniors

, ,
close