Pau Abadia, Òscar Bogren i Martí Lecina
La Dala Salvà Ribes és professora de tecnologia del Col·legi Lestonnac de Barcelona des de fa vint-i-tres anys. L’entrevistem perquè comparteixi els seus coneixements, anècdotes i la seva opinió sobre el paper actual de la tecnologia a les nostres vides i els seus perills en l’educació.
Què vas estudiar quan eres jove?
De jove, m’agradaven molt les matemàtiques i l’educació. Vaig dubtar si estudiar magisteri o una enginyeria i, finalment, vaig decantar-me per la Llicenciatura d’Informàtica, especialitzant-me en la branca de matemàtiques, estadística i lògica.
Et vas penedir de no estudiar Matemàtiques, que era el grau que més t’agradava?
Al meu marit també l’apassionen les matemàtiques i tenim clar que si podem, algun dia estudiarem el grau. Potser com a oients, però la farem.
Per què vas decidir ser professora?
Perquè m’agraden els nens, la joventut, els adolescents, compartir el que sé amb ells i passar-m’ho bé.
Quines matèries has ensenyat al llarg dels teus anys com a docent?
Buf.. He ensenyat matemàtiques, tecnologia i estadística i soc tutora dels Treballs de Recerca de batxillerat. Quan hi havia Cicles Formatius a la nostra escola, també vaig fer classes de bases de dades i programació.
Sempre has ensenyat a la nostra escola?
A banda de Lestonnac, també vaig ensenyar matemàtiques als estudiants universitaris d’Educació Primària!
Quina ha estat l’anècdota més destacada al llarg dels teus anys com a professora?
Cada dia explico una anècdota a casa! Si m’he de quedar amb una… recordo que el primer any que vaig donar classes a la universitat, estava embarassada del meu primer fill. Començava a les vuit del matí i a les vuit del vespre, com que no podia amb la meva ànima, me n’anava al bar i agafava un “Chupa-Chup”, perquè tenia una mica de sucre i m’ajudava a recuperar-me. No vaig poder acabar el curs perquè va néixer al maig. Abans que nasqués, els companys i alumnes em van regalar un pot gegant de Chupa-Chups amb un osito i crec que va ser una anècdota bonica.
Quants anys portes treballant al col·legi?
Des de l’any 2000, vint-i-tres anys.
I com t’hi sents?
Bé, és molt divertit i estimulant rodejar-se d’adolescents, però també és cert que hi ha dies que cansen perquè hi ha molts fronts oberts!
Com creus que ha evolucionat la tecnologia en els últims anys i com ha afectat l’educació?
Fa quaranta anys que vaig començar la carrera d’informàtica… Aleshores, treballava amb targetes perforades i l’ordinador era un trasto amb un potencial inimaginable! Sota el meu punt de vista, la tecnologia està evolucionant massa ràpid i no tenim prou domini ni pensament crític per a usar-la correctament. No sabeu la de problemes que hi ha entorn la seguretat de les persones: donem les dades a la xarxa sense qüestionar-nos que en fan amb elles i això té perills que acabarem pagant tard o d’hora.
Quines creus que són les mesures de seguretat que han de tenir els estudiants i professors en l’educació?
Hem de parar molta atenció les pàgines que visitem, a qui donem les nostres dades i quan acceptem les famoses cookies. També, hem de fer servir contrasenyes segures i mai compartir-les amb ningú!
Creus que la tecnologia ha afavorit l’educació o l’ha desfavorit?
Penso que afavoreix si se’n fa un bon ús tant per als professionals de l’educació, com per als alumnes. Ara bé, s’ha d’ensenyar i fer servir de forma coherent i parant atenció al sentit crític perquè rere la tecnologia, també s’hi amaguen perills com les addiccions.
En tots aquests anys com a professora, quin aprenentatge t’emportes?
Tota persona té alguna cosa bona o positiva encara que no es vegi! Per exemple, un adolescent pot ser un liante, però segur que darrera la seva cuirassa, té moltes virtuds que, fins i tot ell, desconeix.
