Són les 16:02h del dimarts 31 de maig del 2022, les portes de l’ajuntament de Barcelona se’ns obren per nosaltres, els estudiants que tenim l’oportunitat d’entrevistar la nostra alcaldessa, un imant de les “fake news”.
Entrem i tot el soroll de la vida mediterrània de la plaça es fon en un silenci esfereïdor, que amaga el soroll de la política. Pugem les escales i de cop ens trobem al Saló de Cent, construït al segle XIV, tal com ens diu el cap de protocol. Tot seguit, seiem en les cadires que hi ha preparades, dibuixant una circumferència. Ara només falta la protagonista, que en pocs minuts arriba.
S’asseu a la cadira buida i amb una proximitat imperant es dirigeix a tots nosaltres, encantada que la puguem acompanyar. Comencen les preguntes a l’alcaldessa de l’Ajuntament de Barcelona, el mateix que disposa d’un pressupost limitat de l’11%: del 22@ a la responsabilitat dels joves en la societat, de la sostenibilitat a l’estètica, de l’habitatge a la incertesa del futur. Ens planteja els seus objectius com a alcaldessa: adaptar la ciutat a les necessitats dels que hi vivim i del mateix planeta. Ens mostra el camí recorregut per arribar a ocupar una posició que, des d’una mirada arcaica, hauria semblat impossible. Una dona que, sense pertànyer a la burgesia, s’ha deixat la pell en múltiples feines humils i dures. Ens confessa l’impacte que tot plegat té en una vida personal que es troba amenaçada per la manca d’intimitat i una pluja de “fake news” a desmentir constantment. Abans d’acabar, recalca la importància que té que els joves ens fem escoltar perquè aquesta és l’única manera d’aconseguir canviar la realitat. L’entrevista va avançant i s’apropa el final, són les últimes preguntes les que ressonen entre les quatre parets del saló medieval on pengen els ratpenats de les làmpades de Jaume I.
Abans de marxar, ens acomiadem de l’Ada Colau, amb fotografies i agraïments, i de l’Ajuntament amb una dolça visita per l’interior de l’edifici. El cap de protocol ens acompanya a la sortida i, amb el seu company, ens adverteixen de l’home famós que, entre càntics, ens espera davant l’escultura de Jaume I, igual que cada tarda.
