Per Mireia Giménez, Estela Nieto i Marc Moya
L’Ariadna Carrillo té catorze anys i és competidora de Karate Kyokushinkai, l’estil de karate mès intens de tots. Avui l’entrevistem per conèixer la seva passió més a fons.
Quin esport practiques, desde quan, i a on?
Practico el Karate des de fa set o vuit anys al gimnàs Esport Rogent.
A quina categoria estàs?
Soc cinturó marró, encara que en un mes em trec el marró ratlla. En els combats competeixò en la categoria dels 14-15 anys de <50 kg. En katas, participo amb altres esportistes de 14-15 anys.
Per què vas escollir aquest esport i no cap altra art marcial com el taekwondo o el sumo?
Primer, perquè el meu pare feia boxa al mateix gimnàs on ara jo faig karate i em van dir que intentés aprendre a fer karate per qüestions de defensa personal. Ho vaig provar i des d’aquell dia, no ho he deixat.
Què és el que més i menys t’agrada del karate?
M’agraden els katas, que són una sèrie de posicions i moviments determinats seguits que fas individualment. El que menys m’agrada és sortir a fer demostracions sola davant de la classe ja que em posso molt nerviosa.
Quin és el funcionament en competició?
Quan surts a fer una demostració del teu kata, cinc àrbitres et donen una puntuació del cinc al nou. Cadascun dona els punts i després suprimeixen la puntuació més alta i la més baixa. Així doncs, es queden amb les tres centrals per evitar el plagi.
Quin és el funcionament en un combat?
Al combat, depèn de la categoria, pots fer unes coses o unes altres. Per exemple, a partir dels dotze anys, ja pots fer patades a la part frontal de la cama. Ara bé, sempre està prohibit donar un cop de puny a la cara o a les parts íntimes, això es penalitza. Amb tres penalitzacions, has perdut el combat.
Alguna vegada t’has plantejat abandonar? Per què?
No, mai. Ara bé, sí que m’he plantejat deixar una baralla. Per exemple, als deu anys, vaig tornar a competir amb una noia que ja coneixia i sabia que ella no jugava justament. Em treia un cap i em va portar a una cantonada del tatami on va donar-me un cop de puny als nas que nomès va veure un dels àrbitres. Ningú va pitar-ho com a falta, em vaig enfadar molt per la injustícia i vaig marxar.
Fas competicions? Quins són els requisits per participar-hi?
Competeixo des dels 9 anys i l’únic requisit que hi ha és que el teu entrenador, que és el “sensei”, et digui que estàs preparada per competir.
Què t’impulsa a seguir endavant i no rendir-te?
El meu somni es poder arribar a competir en una competició internacional fora d’Espanya, per exemple a la All Japan o la All American.
Alguna vegada t’has lesionat?
M’he trencat un ós del turmell i del canell… Però una vegada el teu cos s’hi acostuma, els cops ja no fan tan mal.
Què li diries a una persona per convènçer-la d’entrar al món del Karate?
Primer, li preguntaria si li agraden les arts marcials. Si vol fer karate, descobrirà un món nou perquè el karate és molt desconegut per a molts i no s’assembla a cap altre esport de defensa personal.