Alejandro Renedo: ‘’Em van cridar tant que vaig tenir mal d’orella durant una setmana’’

Alejandro Renedo és un senyor de setanta anys que va néixer a Barcelona. Va estudiar disseny gràfic, però al final va acabant formant, amb el seu germà, la seva pròpia empresa d’administracions de finques. Les seves grans aficions són la cultura i el cine.

A la teva època, quina música estava de moda? 

Sens dubte: a tothom li agradaven els Beatles, els Rolling Stones, The Kings. I també  estava de moda el Joan Manel serrat.

Quin va ser el teu primer concert? Tens alguna anècdota? 

El primer cop que vaig tenir el privilegi d’escoltar a un grup de música en directe van ser The Beatles a la Plaça de les Arenes. Recordo que totes les noies es posaven com boges quan el Paul McCartney pujava a l’escenari. Cridaven tant que vaig tenir mal d’orella durant una setmana.

Quin tipus de llibres llegies quan eres adolescent?

A la meva adolescència m’agradava llegir les  narracions terrorífiques d’Edgar Allan Poe, i també em comprava amb la meva paga setmanal uns còmics de superherois que venien setmanalment als quioscs.

Quins programes veies a la televisió  quan eres petit? 

Quan jo era petit, no existia la tele. De fet, només n’hi havia una en tot l’edifici, i al meu grup d’amics i a mi, sempre ens la deixaven veure mitja hora els dimarts a la tarda.  Més endavant, quan jo ja era adolescent i ni havia més televisions, van treure un programa que es deia Bonanza, i que m’encantava.

Tenies algun ídol? 

Que jo recordi, mai he tingut cap ídol en concret, però sí que és veritat, que quan era un jovenet,   em vaig aficionar molt a les pel·lícules de Clint Eastwood. Sí, m’agradaven molt les pel·lícules de cowboys i de l’oest.

Com trobes la música actual? 

Si sóc sincer, trobo la música actual avorrida, perquè a mi personalment em sembla que totes les cançons són iguals. Actualment, la música és molt electrònica i les cançons tenen molt Auto-Tune. Jo crec que és millor la música de la meva època perquè era més instrumental, no tenia tants retocs electrònics  i era més creativa. També, les lletres eren més riques  i respectuoses, no com les d’avui en dia.