Adoració Barbeta Caymel: “Entre els meus pares i germans, parlàvem català, però quan sortíem al carrer, procuràvem no fer-ho”

Per Ariadna Carrillo

L’Adoració Barbeta Caymel, una senyora de setanta-sis anys nascuda a Barcelona i que ha viscut tota la seva vida aquí, explica com era la política en la seva època, és a dir, el període de la dictadura de Franco, i a més també explica com eren tractats els homes i dones.

Un cop va començar la dictadura, quina edat tenies i com et senties?

Quan jo vaig néixer, la dictadura ja havia començat. Així doncs, la vaig viure de forma natural i formava part de la meva rutina.

Com vas viure la teva infància a l’escola?

La meva infància va ser prou bona vivint amb els meus quatre germans i pares.  Vaig anar a dues escoles, les quals no tenien calefacció i en  certs moments  del dia, ens tallaven la llum, i ens quedàvem a fosques.Per entretenir-nos, cantàvem cançons com ”el caragol treu banya” o ”el sol solet”. En entrar i sortir de l’escola, cantàvem el ”Cara al sol” al pati, en total cinc vegades diàries, fins i tot el cantàvem al cinema, els treballadors tallaven la pel·lícula, posaven la música i havíem de cantar-lo. Si no cantàvem tots, no podíem continuar veient la pel·lícula. Un fet important i que cal destacar de la meva vida va ser quan vaig conèixer a l’Evita Perón, jo era fora l’escola en una estona  d’oci i ens deixaven sortir. Aleshores, vaig veure dos homes grossos i una noia més menuda entremig d’ells, ella em va acariciar el cap i, seguidament, va marxar. També els dissabtes al matí anàvem a escola i no es podia parlar català, encara que entre els meus companys i jo, el parlàvem.

Com es votava en aquella època?

No es podia votar, ja que com érem en una dictadura en la qual manava Franco i ell no ens ho permetia.

Tenies por quan passejaves pel carrer?

No, perquè jo mai feia res que fos incorrecte o estigués malament. No ens podíem ajuntar tres amics o tres coneguts perquè era il·legal, i si et veia la policia, et feia separar immediatament d’ells o elles.

A quina edat vas començar a treballar?

Vaig començar a treballar als dotze anys ja que la meva família necessitava els diners.Això de començar a treballar tan aviat era molt normal. Treballava de qualsevol cosa, la meva primera feina va ser rentant  caps a una perruqueria.

Què passava si la teva família i tu parlàveu la vostra llengua principal, el català?

A casa, entre els meus pares i germans, parlàvem català, però quan sortíem el carrer procuràvem no fer-ho. Si  el parlàvem alguna vegada, ens  cridaven l’atenció i ens deien que no havíem de parlar  aquella llengua morta i desconeguda i que només podíem comunicar-nos  en cristià, el qual equival actualment al castellà.

Com es tractaven als homes? I les dones?

Els homes eren tractats com els caps de la família. Això significava que  la dona havia de demanar al seu marit o pares, si no estava casada, per sortir al carrer,  anar a casa d’una amiga o treballar, per exemple.. També, a les dones se les veia com a estris de neteja i cuidadores de nens.