Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, el passat tretze d’abril va rebre a l’Ajuntament de Barcelona una quarentena d’alumnes que formen part de les diferents redaccions escolars, en el marc del projecte Revista Escolar Digital (RED). Nosaltres també vam ser-hi per fer-li una entrevista.
Lucía Rameria i Ariadna Carrillo
La Lucia Rameri i l’Ariadna Carrillo van ser les corresponsals de la nostra revista, Lestonnac Junior Report, i van tenir l’oportunitat de realitzar-li preguntes. Per primer cop, van viure en primera persona l’oportunitat de convertir-se en periodistes professionals i conèixer més a fons els temes d’actualitat de la ciutat comtal com la salut mental, el medi ambient i la Barcelona del futur.
Salut mental
Quina és la prioritat per a la salut mental en l’àmbit escolar? Per què no hem vist inversions en aquests darrers anys?
La salut mental ha sigut un tema tabú i, fins fa poc, no se’n parlava en l’àmbit social. Des de la pandèmia, en canvi, hem fet un gran pas, ja que en sentim parlar més i ha de tenir una resposta col·lectiva. El sistema sanitari depèn de la Conselleria de Salut i és aquest sistema de salut pública el que ha de proveir més especialistes de salut mental. Està clar que falten molts psicòlegs en l’atenció primària, però l’Ajuntament de Barcelona va elaborar de forma innovadora, abans de la COVID-19, un pla de salut mental molt útil, ja que ens va ajudar a donar respostes durant la pandèmia.
Quines estratègies de formació contempla per educar la salut mental dels nens i joves? I la dels adults?
Vivim en una societat on estem anant molt ràpidament i on estan havent-hi molts canvis, com el canvi climàtic, les noves tecnologies, l’ús de les xarxes socials… Això vol dir que el context global és molt complex, però especialment pels més joves, que han d’aprendre en un món que està canviant constantment. El que nosaltres proposem a la Generalitat és posar més reforç a les escoles, més ensenyaments regulars i de valors de respecte a nivell de gènere i diversitat. L’Ajuntament ha fet una prova pilot que consisteix a posar més psicòlegs i educadors emocionals en les escoles que estan situades a barris amb una situació econòmica més complicada. Això està sent valorat molt positivament, ja que els hem permès treballar des de la prevenció, detectar malestars, ansietats, situacions d’abusos… i d’aquesta manera poder controlar els problemes abans que es facin més grans. A banda d’això, crec que les escoles i els instituts han de tenir més recursos i formació perquè no depenem tant de la iniciativa personal dels mestres en qüestions com l’educació sexual, la igualtat de gènere o la convivència democràtica.
El seu equip ha posat en marxa la iniciativa Konsulta’m per tal d’ajudar en la salut mental dels ciutadans. Com valoreu el projecte? N’hi ha prou amb aquesta acció?
Konsulta’m és un psicòleg municipal gratuït que es pot usar a tots els districtes sense haver de demanar cita prèvia. No cal tenir cap diagnòstic per fer servir aquest servei de suport psicològic; a més, facilita a aquelles persones que puguin tenir vergonya a fer un pas endavant i és totalment confidencial. Sens dubte, és un reforç extra que s’ha pogut posar des de l’Ajuntament per tal d’interaccionar amb les escoles, però no serveix per fer teràpia profunda. Konsulta’m serveix per detectar situacions que es poden arreglar seguint unes indicacions, però si el que hi ha és una situació més complexa, el que es fa és que es redirigeix la persona a serveis més especialitzats per tal de poder-la acompanyar en aquell malestar.
Sabem que també hi ha un problema de salut mental entre la gent gran que té molt a veure amb la solitud. Hem consultat que hi ha un programa que es diu Radars. Ens pot explicar de què va, quines són les línies d’actuació, quins recursos teniu i de quin pressupost disposeu?
Radars és un projecte d’acció comunitària que aprofita la xarxa veïnal, com per exemple els comerços, les farmàcies, les entitats, voluntaris i voluntàries, etc. Aquests estan atents a la dinàmica diària de les persones grans del seu entorn i si detecten cap canvi, es posen en contacte amb el nostre servei. A banda, tenim un altre projecte anomenat “VinclesBCN”. Aquest és un servei que vol reforçar les relacions de les persones grans que se senten solen. Com ho fem? Hem repartir milers de tauletes a persones grans i les hem format per a què les utilitzin. Així, socialitzen entre elles, queden per fer activitat física, i han començat a fer més vida social sortint de la situació d’aïllament.
Medi ambient i sostenibilitat
Barcelona s’ha enfrontat a problemes importants de contaminació en els darrers anys, com ara la contaminació acústica produïda pel trànsit i les obres públiques; la lumínica, ja que la ciutat produeix una gran quantitat de llums artificials; a més de la contaminació atmosfèrica associada al trànsit dels vehicles. En aquest sentit, quines mesures es planteja per abordar aquest problema i millorar la qualitat de vida a la ciutat?
Actualment, superem els límits de contaminació a escala europea. La contaminació està provocant morts i afeccions en la salut dels ciutadants. Fins i tot, en els barris on hi ha més contaminació, els nens solen tenir més problemes a l’hora de socialitzar. En aquests moments, el que més contamina són els cotxes. Per solucionar aquest problema, l’Ajuntament ha construït zones verdes arreu de Barcelona, fins i tot als patis d’escoles. A més, hem ajuntat tots els carrils bici per tal que els ciclistes puguin desplaçar-se arreu de la ciutat amb més facilitat. També hem abaixat el preu de les targetes de TMB per tal de fomentar més l’ús del transport públic.
Les superilles milloren la qualitat de l’aire a la ciutat, però empitjoren la mobilitat. Què pensa l’Ajuntament per millorar el trànsit?
Jo no crec que les superilles empitjorin la mobilitat, de fet, al contrari, la milloren en la qualitat de l’aire, la qual cosa fa que hi hagi menys contaminació i soroll. A part, també ens ofereixen avantatges en els espais públics com és la convivència a la ciutat ja que les superilles no consisteixen només a treure cotxes per reduir la contaminació, sinó que també augmenten la vida al carrer. En efecte, els nens i nenes poden jugar al carrer sense por i la gent gran pot asseure’s als bancs per relacionar-se entre elles. Pel que fa a la mobilitat, la majoria dels barcelonins ens movem caminant o en transport públic i, per tant, la superilla millora la mobilitat de la majoria de la població, la qual cosa fa que tots en sortim beneficiats.
La Barcelona del futur
Com planteja solucionar l’augment de delinqüència que ha hagut en els darrers anys a la ciutat de Barcelona?
Hem de revisar afirmacions que sentim, ja que va haver-hi una època en què es deia que Barcelona estava en mans de la delinqüència, però les dades realitzades pel Ministeri de l’Interior i Mossos d’Esquadra en cap moment coincideixen amb això. De fet, les estadístiques afirmen que el nivell de delinqüència ha baixat més d’un 16% des del 2019. Malgrat que els cossos de seguretat de la ciutat hagin experimentat una incorporació de molts agents, hi ha delictes complexos de controlar com ara el tràfic de drogues o les xarxes de lladres que es desplacen a les ciutats on predomina el turisme.
Quines mesures ha pres durant la teva legislatura per aturar la massificació del turisme a la ciutat? Quines creu encara teniu pendent?
Com a ciutat oberta i diversa que és Barcelona, a nosaltres ens agrada que ens visitin. Ara bé, el que no ens agrada és la massificació, que és quan les grans indústries porten moltes persones fins a límits que no són sostenibles. Quan nosaltres vam entrar van desenvolupar un pla d’allotjaments turístics en què es posava un límit a tots els problemes que porta el desbordament de turistes. Així, per exemple, vam prohibir construir més hotels al centre de Barcelona i vam implantar-hi més habitatges i, per tant, més lloc per als veïns i les veïnes. Una altra de les mesures que estem pendents d’aprovar és disminuir el número de creuers que venen a la ciutat, ja que aquests van contra de la sostenibilitat: arriben molts turistes durant un període de temps molt curt i no gasten tants diners.
Com veu Barcelona en els propers 20 anys?
Nosaltres treballem per a què sigui una ciutat més sostenible, més saludable, molt més justa del que és ara, una ciutat orgullosament diversa, amb valors democràtics forts i, per tant, que la ciutadania no toleri cap acte de masclisme, homofòbia ni racisme, i que aposti per una economia del futur. Barcelona compleix amb tots aquests elements per poder liderar el futur, però per aconseguir-ho, caldrà sobretot del suport dels veïns i les veïnes.
