Font: Canal de Youtube Paula Sanz
Font: Canal de Youtube Paula Sanz

Paula Sanz, jove espanyola de 25 anys resident als EUA: “Les costums i el dia a dia a EUA no són tan diferents a Espanya”

/
102 views

Paula Sanz és una jove de 25 anys d’origen espanyol i fa al voltant d’un any va decidir marxar a viure a Estats Units, concretament a Nova York, des d’on ens explica la seva aventura en el seu canal de youtube. En ell, realitza vídeblogs diaris on explica els processos que va seguir per poder marxar a viure allà i com és la vida en aquell país. A més a més, ens ensenya parts de la ciutat i un munt de coses d’allò més interessants.

Ha estat un canvi molt brusc anar a viure a un altre continent? 

Doncs diria que no! Encara que no ho sembli, les costums i el dia a dia als EEUU no són tant diferents que a Espanya. Òbviament hi ha diferències, com que aquí a NYC sembla que la gent va sempre amb presses i no estan, en general, tant units a la família. El que més m’ha costat és estar lluny de la família, ja que estem molt units. 

Van ser molt difícils els tràmits per poder traslladar-se a Estats Units?

Moltíssim! Emigrar als EUA és molt difícil, sobretot des del govern de Trump. No tothom que vol, per desgracia, pot viure aquí.  En el meu cas ho vaig aconseguir perquè em vaig casar amb la meva parella, en Nick. Tot i així, el procés de tramitació va durar quasi un any fins que tot va estar llest per poder mudar-me. Un cop aquí, els tràmits i la documentació no van acabar… Havia de presentar més documents per sol·licitar la famosa Green Card. La vaig sol·licitar el febrer de 2021 i em va arribar el passat abril, després de fer una entrevista en persona amb el Servei d’Immigració. Per dur a terme tots aquest tràmits hem necessitat l’ajuda d’un advocat que, amb tot, he de dir que no ha sigut gens barat. 

T’ha canviat molt la vida? 

Sí, he hagut de créixer de cop. Jo estava acostumada a viure a casa amb la meva família i anar cada dia a treballar a Barcelona en tren. Treballava a Estrella Damm i ja estava molt integrada amb la feina i els meus companys. Els caps de setmana els passava amb la família i els amics a Calafell. Quan em vaig mudar aquí, no tenia ni família, ni amics, ni feina. A més, òbviament no em trobava tan còmode amb l’idioma com ara. Un any i poc més tard, visc a Manhattan en un piset del qual n’estic enamorada en un barri molt maco, tinc feina en una Start-up de Brooklyn que m’encanta i tinc un canal de Youtube amb més de 14.000 subscriptors. M’ho dius fa uns anys i no m’ho crec! Ho he passat molt malament en alguns moments, però ara crec que ha valgut la pena. 

Per què vas decidir marxar a viure a Nova York? 

Bona pregunta! Per amor. El meu marit és de Nova York. Ens vam conèixer al 2016 a Alemanya durant l’Erasmus. Al principi d’arribar tots allà, es van fer grupets d’amics de gent d’arreu del món. En Nick, i altres estatunidencs, estaven en el nostre grup. Fèiem plans i festes junts. Ràpidament ens vam agradar i… fins ara. Bé, abans de viure junts a NYC vam estar en una relació a distància, entre Barcelona i Nova York, des del Nadal de 2016 fins al gener de 2020, que va ser quan jo em vaig mudar aquí. 

Quines coses de la vida a Nova York destacaries? 

Principalment destaco que la meva nova vida m’ha permès créixer com a persona; ara soc més forta i més independent que mai. Estava acostumada a tenir als pares per a tot. Aquí tot ho hem de fer nosaltres, des de trobar un pis de lloguer on viure, passant per factures, fins a anar al supermercat o cuinar.

Què va inspirar-te a obrir-te un canal de youtube? 

Sempre m’havia agradat seguir altres canals de YouTube, i em despertava la curiositat crear-ne el meu de propi. Quan em vaig vindre a viure als EUA, vaig pensar que era el moment. Vivint aquí tindria contingut molt més interessant. Em motiva la idea de compartir a través de YouTube com és la meva vida aquí, compartint curiositats i ensenyant els meus plans a la ciutat. Pel meu darrer aniversari, el Nick em va regalar una càmera i ja no vaig tenir excusa!

Abans d’anar a Estats Units vas buscar gent a youtube que ha viscut experiències similars? 

Sí, sobretot pel tema del tràmit i la duració del procés. Necessitava informar-me’n per planejar-ho tot i organitzar-me la vida a curt-mig termini. També seguia a una altra noia espanyola que portava ja uns anys vivint als EUA. M’agradava veure totes les coses que explicava.

De què treballes actualment? Ha estat molt complicat trobar feina?

Treballo del mateix que treballava a Barcelona. Soc Coordinadora Logística en una start-up que produeix/ven menjar sense gluten congelat. Sembla avorrit, però és força interessant i l’empresa és molt moderna i molt flexible amb els seus treballadors. Trobar feina no va ser més complicat del que ho hagués sigut per a mi a Espanya. Aquí, la veritat, és que sembla que hi ha feina per a tothom. Vaig estar un o dos mesos tirant currículums a través de LinkedIn i Indeed i fent alguna entrevistes per Zoom (a causa de la pandèmia). Finalment vaig trobar aquesta feina i la veritat és que no em van demanar ni el títol universitari traduït ni cap nivell d’anglès acreditat.

Vas marxar just abans que comencés la pandèmia. T’ha dificultat el procés d’adaptació? 

Definitivament mai m’hauria imaginat que poc temps després d’arribar aquí començaria una pandèmia mundial. Jo comptava que la meva família pogués venir a veure i jo anar a Barcelona sovint. Durant 9 mesos, no vaig poder tornar a Espanya. A més, ningú de la meva família ni cap dels meus amics han pogut venir encara, després d’un any i cinc mesos. D’altra banda, el confinament m’ha fet sentir més “acompanyada” en el sentit que no era jo l’única que estava separada de la meva gent. Tothom estava confinat i trobava a faltar a algú, inclús vivint en el mateix país.

Què és el que més trobes a faltar d’Espanya?

Tot! La seva gent, els seus paisatges, el menjar, la platja del meu poble i, òbviament i com ja he dit, la meva família i els meus amics. He de dir que la qualitat de vida a Espanya és inigualable. 

Tens pensat quedar-te a viure allà per sempre? 

No, això ho he tingut clar des del principi. Jo estic gaudint al màxim la meva experiència aquí, i és veritat que no tinc cap pressa en tornar ara mateix. Però sé que ho farem abans de tenir fills. Hi ha coses del meu país que no tenen preu. Ja sabeu la dita: “roda el món i torna al Born”.

Escrit per: N.Rius, A.Mascaró, N.Grasa i B.Mira.

El més recent