Font: Alumnes
Font: Alumnes

Teresa Rodrigo, professora d’Anglès i d’Història: “Quan ensenyo sempre intento transmetre idees clares d’allò que estic ensenyant i vincular l’aprenentatge amb el món real”

/
230 views

La Teresa Rodrigo és professora del Col·legi Lestonnac. Ensenya dues assignatures ben diferents: Llengua anglesa i Història. A més a més, exerceix la docència a l’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat. És una persona molt culta i amb gran capacitat de raonament, qualitats que fan que l’admirem tant. La seva experiència i les seves ganes d’ensenyar són motiu suficient per fer-li una sèrie de preguntes relacionades amb la seva vida personal i laboral. 

Quants anys portes treballant de professora? I a l’escola? 

  • Porto trenta cinc anys treballant de professora. Vuit anys d’aquests trenta-cinc vaig treballar a Lestonnac de Mollet. Després ja em van donar l’oportunitat de venir a Barcelona, la meva ciutat. Quan vaig venir, no era professora de Secundària, sinó que treballava a la secció de Formació Professional, de la qual en tinc molt bon record i en soc una gran defensora. La Formació Professional et dona altres sortides, i et fa veure que no tot s’acaba amb la vida acadèmica  i estudiant a la universitat. La que teníem a l’escola era de qualitat i, a més, donava una gran varietat de possibilitats.

On has après la parla anglesa?

  • Bàsicament a l’escola. Era bona estudiant i el que vaig aprendre allà no ho he oblidat mai. També, a l’estiu, quan era jove, vaig anar a Anglaterra, i vaig aprofitar i gaudir molt de l’experiència. És veritat que era una altra època, ja que fa uns 40 anys encara no estava tot tan massificat i hi havia moltes més oportunitats d’integrar-se a la cultura i a la vida d’allà.

Des de ben petita tenies clar a què volies dedicar-te? Per què vas decidir ser professora? Com ho vas aconseguir?

  • Quan ja era adolescent, tenia molt clar a què em volia dedicar, sens dubte.  Sempre m’ha agradat molt l’ensenyament i, abans d’acabar la carrera, em va sortir una oportunitat. Es necessitava una professora d’anglès i no m’ho vaig pensar gaire…! 

Com és que ensenyes dues matèries tan oposades entre elles?

  • Per casualitat. Jo vaig estudiar la carrera d’Història moderna, que era la meva vocació principal. L’anglès era una eina que tenia i em va sorgir l’ocasió, i aquí estic, ensenyat assignatures molt diferents, però gaudint-hi moltíssim amb totes dues.

Atès que ets professora d’Història, aprofitem per preguntar-te en quina època t’hagués agradat viure o t’agradaria tornar a viure, tenint en compte la història transcorreguda fins a dia d’avui.

  • Sincerament, en l’època en què visc: m’agrada molt i no la canviaria, però, quan va caure el mur de Berlín, estava esperant la meva primera filla i em vaig sentir molt contenta perquè així ella podria tenir una vida més lliure.  

T’agrada més treballar amb adolescents o amb nens petits?

  • Definitivament amb adolescents. Penso que és un moment de la vida que té un gran pes. És on es formen les personalitats, deixes de ser aquell nen petit, et fas gran, i tens ganes de viure, ser lliure i descobrir món. És el moment en què es tenen les il·lusions i les capacitats més grans per aprendre.

En els anys que portes treballant quin ha sigut el pitjor conflicte que has viscut?

  • No en recordo cap, d’irresoluble. Sempre, al llarg de la meva trajectòria, he hagut d’afrontar alumnes que tenen actituds complicades respecte als altres. Crec, però, que la nostra escola en aquest aspecte té un ideari molt clar, ja que mai culpabilitza ningú. De vegades desconeixem els problemes que els alumnes arrosseguen i els motius pels quals es comporten d’una determinada manera, i l’única cosa que podem fer és escoltar-los i donar-los la nostra ajuda.

Hi ha algun alumne que hagi marcat un abans i un després en la teva carrera professional?

  • No n’hi ha cap en concret, però, en general, cadascun d’ells sempre et fan entendre realitats molt diferents i diverses maneres d’aprendre i d’ensenyar. Tot i així, sempre fem el millor possible per donar resposta a aquestes circumstàncies.

Quina és la metodologia i filosofia que empres en el seu ensenyament? 

  • Quan ensenyo intento dues coses: d’una banda, transmetre idees clares d’allò que estic ensenyant; i de l’altra, vincular allò que estic ensenyant amb el món real.

Què opines de l’educació d’avui dia que s’aplica a les aules?

  • Penso que tots ens hi estem esforçant molt. Ens estem apropant molt a les necessitats que ens exigeix la realitat. Intentem fomentar la creativitat, però sense abandonar l’ensenyament clàssic.

T’agrada la introducció de noves tecnologies a les aules?

  • Sí que m’agrada, perquè les noves tecnologies ens ofereixen moltíssimes possibilitats. Tot i així, sempre convé no perdre mai l’essència d’allò que es vol fer.  

Quina tipus de pissarra prefereixes?

  • M’és absolutament igual. Sempre he dit que amb un guix, un retolador o una pissarra es pot  fer classe. Cap pissarra impedeix ensenyar com a mi m’agrada, així que sempre m’adaptaré a les circumstàncies.

En l’actualitat, estem vivint en una pandèmia. Com t’ha afectat a tu laboralment?

  • M’ha afectat en molts àmbits. Tots ens hem hagut d’adaptar al format online. I, particularment en les classes d’anglès, hem hagut de reestructurar un projecte que funcionava molt bé. 

No obstant això, la pandèmia també ens ha ensenyat moltes coses, i m’agradaria destacar-ne els aspectes positius. Ens ha suposat un repte: modificar i adaptar els mètodes d’ensenyament en molt poc temps  i amb els recursos que teníem a l’abast. Cal recalcar que amb l’equip de professors hi hagut una organització excel·lent i que junts ens n’hem sortit i ho hem superat.

Per acabar, no podem marxar sense fer-te una pregunta sobre la teva vida personal: Quines són les teves aficions fora de  l’escola? De quina manera gaudeixes a l’exterior?

  • M’agrada molt la música, i com a hobby, canto. També m’agrada molt l’activitat compartida i a l’aire lliure. Una de les meves altres aficions és llegir i recomanar llibres, compartir les diferents opinions i debatre-les.

Escrit per: I. Mercadé, S. Martínez, M. Sòria, M. Santos, J. Borrell

El més recent