Font: Elpais.cat
Font: Elpais.cat

El dia de Cristòfol Colom: la celebració d’un genocidi

/
231 views

El meu pare i jo no estem d’acord en moltes coses, però hi ha un tema al qual, d’alguna manera, sempre acabem tornant, sense importar de què vagi la conversa: la conquesta d’Amèrica. Ell defensa que fou un agermanament de cultures que, al capdavall, beneficià els natius; jo, d’altra banda, opino que el que realment va ser és un genocidi, i que és surrealista celebrar i commemorar Colom com si fos un heroi nacional. Però ha estat mantenint aquesta mateixa conversa amb altres persones que m’he adonat que molta gent no sap realment el que Colom va fer al nou continent. 

Primerament, cal destacar que Colom no va descobrir res: els pobles nòrdics havien arribat al continent americà segles abans que Colom naixés, i, de fet, Colom va morir pensant que havia arribat a les Índies Orientals, donant la volta al món. Dit això, la conquesta d’Amèrica fou una de les més terribles massacres de la història: entre les guerres, l’esclavitud, la fam, i les malalties com ara la verola, la grip o el còlera que els colonitzadors van introduir al continent —i que afectaren a un 90% de la població indígena—, la població de natius americans, que havia estat d’uns 60 milions, es veié reduïda a 6 milions en tan sols cent anys. La reducció demogràfica fou tan dràstica que els propis clima i paisatges es van veure afectats. 

Però tot això va ser conseqüència de la brutalitat de l’imperialisme en general; ara parlem de Colom específicament. Quan va tornar a Espanya després del seu primer viatge a Amèrica, Colom fou recompensat amb el govern de les colònies de La Española, amb capital a Santo Domingo. Un cop Colom començà a envellir i arribaren als reis espanyols els rumors del seu govern tirànic, aquests enviaren a Francisco de Bobadilla a substituir-lo i investigar-lo. Bobadilla redactà un informe de 48 pàgines amb 23 testimonis diferents sobre el govern de Colom i els seus germans, on descrivia el rutinari ús de la tortura i les execucions, tant dels indígenes com dels propis colons. S’hi plasmaren instàncies com la mutilació i humiliació pública d’individus per robatoris menors o, simplement, per difamació. A més a més, Colom tenia l’hàbit de vendre els seus súbdits com esclaus després d’haver-los torturat. La crueltat de Colom era escandalosa no només des del punt de vista del segle XXI, sinó ja en vida del propi mariner: el seu govern tirànic desafiava obertament les ordres de la reina d’oferir als natius americans, com nous súbdits, la igualtat de condicions amb els súbdits espanyols, i les actituds de Colom eren tan grotesques que els monarques, després del tercer viatge, decidiren arrestar-lo i despullar-lo dels seus títols i riqueses (tot i que poc després li retornaren les fortunes i, fins i tot, li van finançar un quart viatge a Amèrica).

Així doncs, coneixent aquesta informació, em sembla insensible, per no dir negligent, celebrar el Dia de Cristòfol Colom i tenir estàtues d’ell a la nostra ciutat. Una cosa és celebrar el nostre patrimoni històric —que, pel que fa a la conquesta d’Amèrica, no em sembla que sigui quelcom a celebrar—, i una altra és ignorar activament les atrocitats comeses per algú en favor de celebrar una única contribució a la història, especialment una que desembocà en un genocidi. En comptes de celebrar Colom, opino que hauríem de seguir l’exemple d’alguns països americans i commemorar les cultures indígenes oprimides i pràcticament eliminades pels colons.

Escrit per: R. P (alumna de Batxillerat)

El més recent